Història

Hola, hola nens i nenes! Sóc l’ocelleta de paper i ja fa més de 39 anys que em fan volar! He passat per llocs màgics, he patit el pes de la motxilla en una excursió, he passat nervis el dia abans de marxar de colònies, he conegut pirates, pagesos, bruixes i bruixots. Això sí, sempre envoltada de nens i nenes. Per més anys que sembla que tingui encara sóc jove!
 
La història d’Esplais de la Garrotxa és la història d’una entitat d’educació en el lleure que ha treballat durant tota la seva vida per canviar el món i fer-lo més lliure, més democràtic, més sostenible i més pacífic, amb el treball incansable de nombrosos voluntaris i voluntàries.
 
Al llarg de 25 anys, l’entitat ha viscut moments àlgids, essent una de les principals entitats laiques del món de l’educació en el lleure de referència a les comarques de Girona. Igualment, com moltes altres entitats similars, ha patit crisis que han fet perillar la seva subsistència. Avui, l’entitat reneix amb noves ganes, nous reptes i nous projectes, malgrat mantenir el seu pal de paller inicial basat en
                                                                              l’esplai setmanal voluntari.
 

 

Primeres manifestacions després del franquisme

La dictadura franquista posava moltes dificultats a la creació d’entitats. És per això, que en un inici, molts grups d’esplai, i Esplais de la Garrotxa no n’és una excepció, neixen sota el paraigua de l’església.

Mossèn Salvador Batalla i Joan Naspleda, entre d’altres, foren figures claus en el naixement de la nostra entitat. Ells van organitzar els primers campaments i colònies d’estiu per oferir als nens i nenes de la ciutat aquesta oportunitat que des de l’Administració Pública no es donava. Entre 1974-75 van començar a sorgir els primers grups d’esplai d’hivern a la ciutat fruit del gran èxit que va tenir una d’aquestes colònies d’estiu. Els monitors i monitores, els pares i mares i els nens i nenes es van posar d’acord per trobar-se també durant l’hivern. Així es va començar a configurar el Centre d’Esplai de la Parròquia de Les Fonts, que tenia la seu al convent dels Caputxins d’Olot. Ara bé, tot i dependre de la parròquia, el rerefons confessional no era prioritari.     

Molts joves que formaven part d’aquests esplais es van començar a interessar per ser monitors i monitores. Però amb els grups que hi havia en aquells moments no hi havia prou places per incorporar-se com a monitors i monitores i van començar a néixer nous grups.

El 1976 s’intenta obrir un grup al barri de La Caixa, però no té èxit i es queda als locals de la parròquia, amb el nom de Grup Hi Som Tots. El mateix any comença un grup a Sant Miquel i, també, el grup Joventut als locals de la parròquia. El 1978, s’intenta obrir un altre grup a Sant Cristòfol i Mas Bernat, però no hi havia local. El grup també es queda a la parròquia i acaba desapareixent un any més tard. El 1982 s’obre, finalment, un esplai al barri de La caixa. El curs 1983-84 apareix un altre grup al barri de Sant Pere Màrtir i el 1984 un al barri de Pequín. La coordinació es fa des dels locals dels Caputxins. Tots els grups tenen el seus monitors però depenen de la parròquia i el responsable n’és el mossèn, encara que des de 1981 ja existeix una coordinadora de monitors.

 

El naixement del Centre d'Esplai d'Olot

L’any 1984 des del bisbat s’envia un nou consiliari, encarregat de la gestió dels grups d’esplais, amb l’objectiu d’aconseguir que els grups d’esplai treballin més el tema confessional.Els monitors no entenen massa bé aquest canvi, però una part  d’aquests és partidari de fer l’adaptació i una altra part no. Es va acordar que durant aquell any es treballaria amb els monitors per tal d’incloure, a partir del curs 1985-86, el tema de la fer com a objectiu a treballar amb els nens i nenes. Els debats eren cada vegada més tensos i a finals del curs 1984-85 la situació era greu i les posicions estaven molt separades. Per poder debatre les opcions que es tenien es va fer la primera assemblea de monitors i monitores sense el consiliari i fora de la parròquia l’estiu del 1985. La decisió que es va prendre no va ser fàcil ja que implicava un alt risc però es va decidir separar-se la parròquia i començar els grups d’esplais per lliure.  
 
 

Aquesta decisió va comportar la pèrdua del material, els locals i les subvencions rebudes i durant dos anys es va fer esplai al pati de l’Escola Malagrida. Pels pares i mares, per qui l’opinió de l’església valia molt més que la dels joves monitors i monitores, els era difícil entendre aquesta nova situació. Però la decisió era unitària i això va ajudar a que famílies i nens i nenes es posicionessin al costat dels monitors i monitores.
 
 

1985, un any d'incertesa

La independència respecte a l’església obliga als grups d’esplais a constituir-se com a entitat. La majoria de monitors i monitores aproven crear un centre d’esplai laic i independent que agrupi tots els grups. I l’Ajuntament els cedeix un local petit a les escoles de Sant Pere Màrtir, on s’instal·laran les oficines que acullen setmanalment els divendres al vespre la coordinadora d’Esplais, formada per tots els monitors i monitores.

S’elaboren uns estatuts i el 19 d’octubre de 1985, a l’assemblea general, es constitueix formalment l’entitat Centre d’Esplai d’Olot. I el juliol de 1986 la Generalitat inclou la nostra entitat al registre d’associacions.

L’any 1987 la secció juvenil de la Creu Roja d’Olot s’integra a Esplais de la Garrotxa oferint els seus locals. I d’aquí sorgeix el grup d’esplai La Capsa, que en el moment de la seva constitució el formaven els monitors, monitores i nens i nenes d’aquella secció juvenil. El mateix any es defineix l’ideari de l’entitat.

Com que no es disposava de diferents grups de joves per als majors de 14 anys, es decideix crear un únic grup de joves aprofitant el local a les antigues escoles de Sant Pere Màrtir. Amb aquest grup de joves també es pretén promoure la formació de nous monitors voluntaris. Ara bé, els joves no volen anar a un únic grup d’esplai perquè estan molt arrelats al seu grup de sempre i el curs 1988-89 sorgeixen diferents grups de joves a cada grup d’esplai. Aquests diferents grups feien activitats conjuntes entre ells per poder-se conèixer.

Ara bé, aquests joves als 16 anys passaven a ser monitors i monitores sense cap formació prèvia. Per això, des de l’entitat sorgeix el Curs Comarcal de  Formació en el Lleure (1989), que encara es duu a terme actualment.

El moment àlgid d'Esplais de la Garrotxa 

Durant la dècada dels 90 i els dos o tres primers anys del segle XXI, Esplais de la Garrotxa va viure un període brillant. L’entitat creix, té diversos grups que cobreixen totes les franges d’edat, als diferents barris d’Olot i a alguns pobles de la comarca. A més a més, també gestiona alguns serveis. Tot això fa que durant l’assemblea del 8 d’octubre de 1994 es canviï el nom de Centre d’Esplai d’Olot per l’actual, Esplais de la Garrotxa.


 
La bona reputació a tota la comarca de la nostra entitat fa que alguns ajuntaments ens encarreguin l’organització de les activitats d’estiu. Del 1993 al 2000, Esplais organitza el casal d’estiu de la Vall d’en Bas; del 1996 al 2001 organitza activitats dins la campanya de vacances Estiu Riu de l’Ajuntament d’Olot; i els estius de 2001 i 2002 organitza el casal d’estiu a Castellfollit de la Roca.
 

Creació del Grup d'Esplai Diari Garbuix 

El 1996 va iniciar la seva acció el Grup d’Esplai Els Petardus per cobrir la franja d’edat dels 3 als 6 anys. El 2004 aquest grup va tancar per falta de monitors i monitores voluntaris però va tornar a obrir el curs 2009-10. 
 
Fins al 1997 l’Ajuntament d’Olot havia tingut un esplai diari, el Centre d’Esplai El Carme, amb funcions clarament socials, al casc antic d’Olot. Aquest esplai funcionava en horari extraescolar amb monitors i monitores que rebien un sou pagat per l’Ajuntament de manera indirecta.

L’any 1997, l’Ajuntament es quedà sense monitors per a aquest esplai i plantejà a Esplais de la Garrotxa si se’n volia fer càrrec. Després d’un intens debat sobre si començar a treballar amb personal remunerat o no, es plantejaren unes condicions a l’Ajuntament per tal d’acceptar el repte. Aquestes condicions foren la desaparició del Centre d’Esplai El Carme amb en consegüent canvi de nom (escollit per Esplais) i de localització (l’Ajuntament havia d’oferir un nou local). Alhora, el nou esplai havia de dependre directament d’Esplais de la Garrotxa. Així va néixer el nou grup d’Esplai Diari Garbuix que encara funciona actualment.

Si bé inicialment el grup atenia fills de famílies desestructurades i amb problemes socials, amb el temps i pel fet de la seva situació física al casc antic, ha anat passant a atendre, bàsicament, joves nouvinguts de la nova fornada d’immigració arribada a Olot.

Aquest nou repte va representar un canvi molt important a l’entitat, sobretot en l’àmbit administratiu, ja que calia portar tota la paperassa derivada d’aquest nou servei.


La Federació Ganzaia i l'Escola El Teler

Al llarg dels anys 90, diversos monitors d’Esplais passen a ser formadors de l’Escola d’Educadors en el Lleure de l’Ajuntament de Girona, una escola modèlica, laica i innovadora des de la que es fan pràcticament tots els cursos de monitors a Olot.

Arriba un moment en què l’Ajuntament de Girona decideix deixar de tenir l’Escola. Això provoca que arribin propostes a Esplais de la Garrotxa perquè agafi la responsabilitat de fer-se'n càrrec. Un dels inconvenients més importants era que la seu d’aquesta escola es trobava a Girona. Fins i tot s’arribà a plantejar de traslladar la seu social a Olot per fer més factible la seva gestió. Amb tot, l’Ajuntament de Girona cercà altres opcions per mantenir l’escola a la ciutat i es pressionà perquè es creés una federació d’entitats de lleure de les comarques de Girona perquè se'n fes càrrec. Després de molt discutir-ho en assemblea general, Esplais de la Garrotxa va accedir a liderar la primera federació d’entitats d’educació en el lleure laiques de les comarques de Girona. Juntament amb la federació gironina Enllaç i l’entitat Ei Gent de Banyoles, es fundà la federació Ganzaia. Aquesta federació va ser l’eina primordial per gestionar la nova escola d’educadors que s’anomenaria El Teler i que va passar a organitzar diferents cursos de monitors, directors i premonitors per totes les comarques de Girona.

Amb tot, la gestió des de la distància va fer que els nous membres que anaven entrant a Esplais, cada vegada se sentissin més deslligats de la federació Ganzaia. A més, a mitjans dels anys 2000, Esplais va viure una crisi important en el sí dels seus grups, cosa que allunyà molt Esplais de la Garrotxa de l’interès per la Federació Ganzaia.

La Federació Ganzaia continuà, amb dificultats, fins al seu tancament definitiu l’any 2009.
 
 

Moments de crisi

A partir del 2001 en endavant, Esplais entra en una fase de retrocés i replegament. El motiu principal i bàsic és que es fa molt difícil trobar monitors voluntaris disposats a dedicar el seu temps a l’organització, funcionament i la gestió diària de l’entitat. També hi ha menys nens participants per la gran diversitat d’oferta d’activitats de lleure i esportives dels darrers anys. Alhora es produeix un relleu generacional al capdavant de l’entitat.

Tot això provoca l’inici d’un període de crisi que desembocà en el tancament de diferents grups d’esplai d’Olot com ara Iguan-Keops (Sant Miquel), Quivis de l’Estació (Pequín), L’Esquirol (Sant Pere Màrtir), Els Petardus, Pirandèlics (St. Cristòfol-Les Fonts) i, pel que fa a la comarca, La Pallofa (Hostalets d’en Bas) i Miralluna (Sant Feliu de Pallerols).

La desaparició de tots els grups de joves menys un provoca que no arribin joves que vulguin continuar com a monitors. Alhora, a partir del 2003, es deixa de fer el curs de premonitor de manera regular (no es tornarà a recuperar fins al 2006). Per tant, Esplais deixa de tenir dues de les vies principals per a incorporar nous monitors.

Tot i amb això, l’any 2002, Esplais de la Garrotxa assumeix la gestió del projecte Espai Jove Núria, adreçat a joves d’entre 12 i 16 anys, que l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament d’Olot posa en marxa a l’antic cinema Núria. Esplais s’encarrega de l’elaboració del projecte educatiu i de contractar i gestionar els dos educadors que es faran càrrec del servei.

Són anys de tensions perquè l’entitat disposa d’uns serveis importants per gestionar (Grup d’Esplai Diari Garbuix i l’Espai Jove Núria) i, en canvi, no disposa de suficient gent per fer anar la maquinària. Tot plegat porta a replantejar la necessitat de seguir gestionant-los. Finalment, s’acorda continuar gestionant aquests serveis.


Recuperació i Creixement

Per sort, en els darrers anys, hi ha hagut una certa revitalització de l’entitat. Fruit de la recuperació del Curset Comarcal de Formació en el Lleure (anys 2006, 2007, 2008 i 2009) i de la finalització d’una nova promoció de joves sortits del Grup de Joves Gamossinos s’han incorporat nous monitors voluntaris a alguns grups. A més, s’ha reobert, l’octubre del 2009, el grup d’infants Els Petardus. Paral·lelament, també hi ha hagut un augment considerable de nens i nenes en alguns grups.
 

El curs 2009-10 Esplais de la Garrotxa estava formada per un total de 6 grups repartits pels diferents barris d’Olot, uns 35 monitors (entre actius i de suport) i uns 240 nens i nenes. A més, per altra banda, l’entitat es fa càrrec de gestionar l’Espai Jove Núria per on passen habitualment 57 joves d’entre 12 i 16 anys.

El mes del maig de 2010, l’entitat va inaugurar uns nous locals d’oficines al carrer dels Sastres, cosa que ha permès un millor funcionament i una millor difusió de l’activitat que realitzen els monitors.
 
 

La funció social i educativa d'Esplais de la Garrotxa


Sens dubte, amb una societat canviant com la nostra i tenint en compte els importants canvis socials viscuts en la darrera dècada, és evident que la funció educativa dels esplais és més necessària que mai. Com diu el pedagog Albert Bayot “...l’educació en el temps lliure és una eina magnífica de transformació social a favor de valors tan importants com la solidaritat, la convivència i la democràcia.”[1]

 
Precisament, l’ambient, les relacions, les situacions, les vivències i les experiències que es donen en un esplai són eines bàsiques per contribuir a la formació integral de la persona i a la necessària cohesió social.

Ara bé, cal que, d’alguna manera, les entitats d’educació en el lleure, com és el cas d’Esplais de la Garrotxa, facin sentir la seva veu dins el món de l’educació per reivindicar el seu lloc, la seva contribució a l’educació i la seva professionalitat. A Catalunya, l’educació en el lleure ha estat un dels puntals bàsics que més ha contribuït a l’educació integral de molts dels nostres joves en les darreres 3 o 4 dècades. Tal com apunta el pedagog olotí Pere Soler “És hora de reconèixer el treball que mestres i educadors sense la condició de mestres professionals han fet i fan en el món de l’educació no escolar.”[2]
 
[1] Monturiol, J., Gamossinos 20 anys. Una experiencia d’educació en el lleure a Olot, dins el pròleg d’Albert Bayot. Grup d’Esplai Gamossinos, Olot, 2002.
[2] Soler, P., L’educació en el lleure a Girona, Universitat de Girona, Llibres del segle, Girona, 1995,
 
Bibliografia: Monturiol, J.; Olivet, M.; Pagès, A. Esplais de la Garrotxa. Més d'un quart de segle d'educació en el lleure a la Garrotxa, dins XIX Jornades d'Història de l'Educació, Annals del PEHOC núm. 21, Olot, 2010.